El municipi d´Alcalà de Xivert-Alcossebre se situa en una zona privilegiada del litoral mediterrani. Ubicat a la Costa de Castelló s’estén fins al Maestrat i inclou part del parc natural de la Serra d´Irta.

Allí, envoltada d’història, protegida per les muntanyes d’Irta i Murs ens trobem amb la vila d’Alcalà de Xivert. Al litoral, ens trobem la important infraestructura turística d’Alcossebre. Una cura model urbanística que engloba Las Fuentes i Cap i Corb.

El municipi ofereix un original paisatge, ric, divers i ple de contrastos, on els plans i les muntanyes alternen amb les platges i zones rocoses del litoral. Un entorn que avui se’ns presenta com a únic paisatge que conserva tota la seva autenticitat natural. Una extraordinària riquesa que abasta des de la fauna i flora marina fins a la vegetació de muntanya i costa que converteix el conjunt en un lloc idoni per a l’estiueig i el descans al llarg de tot l’any.

• Platges i cales. Alcossebre combina platges urbanes de sorra fina que compten amb tots els serveis, amb cales verges situades al Parc Natural de la Serra d’Irta i que formen part de la Reserva Natural Marina d’Irta. Platja Les Fonts, Platja Carregador, Platja Romana, Platja del Moro, Platja Manyetes o Tropicana, Platja Serradal, Cales de Ribamar, Tres Platges.
• Casa de Cultura. Aquesta construcció, d’estil renaixentista, fou durant segles la Casa Capitular, ubicant-se la presó a la planta inferior. Actualment, l’edifici és seu activitats culturals, l’Escola de Música i Saló de Plens Municipal. La seva notorietat es deu a la façana de carreuat, amb regust de palau gòtic. A aquest estil  pertany l’arc de l’entrada, a l’esquerra del qual hi havia l’accés a l’antiga presó; a l’interior es conserven tres arcs ogivals i una sòbria escala de pedra.
• Església Parroquial de Sant Joan Baptista i Torre Campanar. El temple parroquial de Sant Joan Baptista és un grandiós edifici del barroc classicista valencià. Es va col·locar la primera pedra el 14 d’abril de 1736 i es va beneir trenta anys després. És de planta de creu llatina i la seva façana esplèndida la centra una portada tipus retaule barroc amb la monumental imatge de l’Arcàngel San Miguel al capdamunt.
  A la part dreta de la façana monumental de l’església s’alça la torre-campanar, una de les més altes de la Comunitat Valenciana. Aquesta obra es va iniciar el 15 d’agost de 1784 i es va acabar el 14 de juny de 1803. Realitzada en pedreria, la torre és de planta octogonal a tota la seva alçada i presenta una portada d’accés elevada, amb la imatge de Santa Bàrbara. La rematada el constitueix una gran bola a la cúspide que serveix de base a la imatge de Sant Joan Baptista.

• Castell Templer de Xivert. El castell de Xivert està emplaçat al capdamunt de la serra d’Irta, en un enclavament des del qual domina el pla i el mar. Ha constituït un assentament per a diferents grups humans, almenys, des del s. XIV-XIII aC. fins principis del s. XVII de la nostra era. L’estructuració, la funcionalitat i el caràcter de l’assentament ha estat diferent depenent del moment històric. Conserva dues parts ben diferenciades: l’àrab i la cristiana. Aquest castell va ser cedit per Alfons II a l’Ordre del Temple, passant després a l’Ordre de Montesa i sent finalment abandonat al s. XVIII.
• Ermita del Calvari. Obra del Barroc Valencià que va ser acabada el 31 d’agost de 1779.
• Ermita de Sant Antoni. Ubicada a Cap i Corb al costat del litoral, entre la torre guaita i el caseriu, va ser construïda el 1773.
  A finals de juliol se celebra missa i processó.
• Ermita de Santa Llúcia i Sant Benet. Està situada a la Serra d’Irta a 312 m d’alçada, data de finals del segle XVII. Recentment ha estat restaurada en el seu voltament interior ia les pintures, així com a la sostrada, accessos i nova il·luminació, facilitant amb això la seva accessibilitat. D´estil barroc valencià.
  A l’ermita s’enfilava l’11 de juny per Sant Benet, i el 13 de desembre per a Santa Lucía (celebració aquesta que continua vigent i que congrega fidels dels voltants) a el nom del qual se celebren romeria, missa i processó.
• La Torre Ebrí. En plena serra d’Irta, a 499 metres d’alçada sobre el nivell del mar, erigeix aquesta torre els orígens de la qual semblen remuntar-se al segle XVI.
  Des de la seva elevació de 8,5 metres, es veuen Peníscola, Alcalà de Xivert, Torrenostra, Forests del Dessert de les Palmes i, naturalment, tot el paisatge d’Alcossebre.
  Aquesta construcció formava part del sistema d’alerta i guaita del castell de Xivert.
• Torre de Cap i Corb. Torre guaita per a la defensa dels atacs dels pirates. La torre de Cap i Corb va ser construïda el 1427, la seva planta és quadrangular i el seu alçat és de 13 metres.
  Actualment convertida en propietat particular, conserva molt poc de la seva estructura original.
• Les Dunes. Les dunes estan compreses entre les platges del Carregador i la Romana, les sorres del qual contribueixen a la seva formació. El conjunt està constituït per les roques de base, les que formen l’anomenada Punta del Carregador o Roquer Martí.
  L’alçada de la duna té actualment uns quatre metres i la superfície ocupada per la duna comprendrà uns 6.000 m2. Aquesta duna és digna de ser conservada, ja que és un exemplar únic tant en vegetació com a ubicació.
• L’Estany. A la zona sud d’Alcossebre, més concretament al nucli de Cap i Corb, es troba situat L’Estany. Es tracta d’un petit delta semisubmergit que està format a la desembocadura del riu San Miguel. La flora típica de L’Estany són els canyars i els baladres.
• Parc Natural de la Serra d’Irta. Aquest Parc Natural està format per una serra que discorre paral·lela a la línia de costa al llarg de 15 Km pràcticament inalterats a la que podem trobar penya-segats, platges i cales. Destaca el penya-segat de Torre Badum per ser un dels més alts de la Comunitat Valenciana.