El municipi de Canet lo Roig s’ubica al sector septentrional de la comarca, i està situat a la conca mitjana del riu Cérvol. El terme municipal és poc accidentat. La seva economia està basada tradicionalment en l’agricultura i la ramaderia, amb prou feines hi ha indústries. Tan sols funcionen una serradora, un molí d’oli i una petita fàbrica de corseteria.

  • Antiga presó. Consta d’una porta amb contrafrontals de pedra de carreu i llinda en forma de mitja lluna recolzat en modillons i dóna accés a una llòbrega dependència amb una petita lluerna. Des d’aquí hi ha accés a dos tètrics calabossos on regna la fosca més absoluta.
  • El calvari. A l’est del municipi es troba el Calvari, en un monticle on està situada una ermita del s. XVIII. Encara queden restes de decoració pictòrica a petxines i a finestres laterals i algunes restes d’un antic retaule de guixeria del s. XVIII.

  • Ermita de Santa Isabel i Casa de l’Ermità. Al sud de la població trobem l’Ermita de Santa Isabel al costat de les restes de la casa derruïda de l’ermità. Constuïda de maçoneria i carreu i consta d’una sola nau de volta de canó. Tancada al culte, s’obre tots els anys per celebrar-se la romeria, el diumenge següent a la festivitat del Corpus.
  • La Font de la Fontanella.
  • La Font de la Canal. Conjunt arquitectònic format per safareig, abeurador i restes d’una antiga volta.

  • La Font de la Roca. Als voltants de la font s’han localitzat diverses restes arqueològiques: Tres laudes sepulcrals amb inscripcions ibèriques o ibèrico-romanes. Es pot suposar que aquest sigui el solar primigeni del nostre poble.
  • La Font Romana del Vilagros. Aproximadament a un km. de la població. Conté un bonic safareig que s’omple de la font de la deu destinada al reg. Estructura arquitectònica que presenta una volta de canó amb arc frontal i nimfeu. Gravats d’origen romà, dos dels quals són representacions antropomorfes estilitzades de la deïtat sota l’advocació de la qual hi havia aquesta font.
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
  • Església-Fortalesa de Sant Miquel Arcàngel. La primera església, construïda el 1288, pertanyia a l’estil romànic tardà. Amb dues remodelacions posteriors, conserva el seu caràcter de temple-fortalesa d’estil medieval. Al s. XVI va ser reconstruïda i remodelada el 1795. Avui dia presenta una planta d’una sola nau amb un destacat conjunt arquitectònic, on ressalta la torre del campanar.

  • Palau dels Capellans (Capella dels Piquers). Capella construïda el 1518. Al llarg del temps es va utilitzar com a casa abadia.
  • Sénia de Marimón. A banda oest de l’Ermita de Santa Isabel, hi ha una antiga i monumental sínia denominada de Marimón. La mota té més de 11 metres
    de diàmetre per 2,30 d’alçada i porta incrustada una barraca de sostre de volta construïda amb lloses. El pou té més de 12 metres de profunditat i quasi 7,5 de diàmetre. Típica construcció de pedra en sec.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Más información
Privacidad