SONY DSC

Vinaròs pertany a la província de Castelló i dista 79 km de la seva capital, Castelló de la Plana. Alhora, és la capital de la comarca del Baix Maestrat i és el primer municipi de la zona nord de la Comunitat Valenciana. Vinaròs se situa a la vora del mar Mediterrani però està molt propera a comarques muntanyenques com la Tinença de Benifassà o els Ports.

Vinaròs és una ciutat marinera que creix paral·lela al mar i s’enlaira com la porta d’entrada a la Comunitat Valenciana. Actualment Vinaròs s’aproxima als 30.000 habitants, essent la principal població de la comarca del Baix Maestrat i el seu terme municipal té una extensió de 96,40 km2. Aquesta ciutat mediterrània, pertanyent a la província de Castelló, ia 79 km de la capital de Castelló de la Plana, té unes característiques pròpies que li confereixen singularitat. En primer lloc, les platges i les cales exalcen la bellesa de la costa Mediterrània, d’altra banda, l’excel·lent gastronomia i els llagostins de Vinaròs són un plaer inoblidable, a més de comptar amb un ampli ventall de comerços i una gran oferta cultural, d’entreteniment i lleure.

  • Platges i cales. Vinaròs ens ofereix totes les possibilitats per gaudir del mar amb 12 km de costa, que s’estenen des del riu Sénia fins al barranc d’Aiguadoliva. Les vint-i-dues petites cales arrecerades entre les roques, amb el seu singular paisatge, i platges de sorra fina, doten Vinaròs d’una petita característica. La costa es divideix en tres zones: les cales del nord, les platges del centre i les cales del sud. El focus d’atracció turística més gran es troba a les platges del centre. Les platges del Fortí i Fora del Forat, paral·leles al passeig marítim, i la platja del Clot, s’estenen a tocar del centre urbà, connectant el port fins al riu Cervol.
  • Ajuntament. (s. XVIII) Antiga Escola de Primeres Lletres i Casa del Pes de la Farina. Aquest edifici va ser realitzat pel mestre paleta J. Fontes, el fuster P. Vives i el mestre ferrer A. Agell. La façana original presentava dues finestres i una porta central de la mateixa manera que actualment, i tres balcons amb barana de ferro forjat a la primera planta, que posteriorment es van unir per formar l’actual balcó. Hi destaca l’escut de la ciutat i el balcó que recorre tota la façana.

  • Església arcipestral de l’Asunción. (Gòtic valencià s. XVI-XVII) L’església, obra dels mestres francesos J. Triafont i M. Valganbol, està constituïda per una nau central i capelles laterals entre els contraforts. La construcció unifica funcionalitat religiosa i defensiva, i té els trets característics dels temples fortalesa mediterranis: torre sòlida, pas de ronda a la part superior, muralla sobre els corredors, murs en talús, murs amb troneres i espitlleres, etc. Destaca la portalada retaule, una joia del barroc valencià, i la portalada plateresca procedent de la primitiva església.
  • Casa de la Vila. (Gòtic s. XV) És el segon Ajuntament documentat de la ciutat de Vinaròs. Originalment la casa de la vila tenia accés directe des del carrer, per una escala de pedra. Estava format per una sola sala de reduïdes dimensions amb un armari de fusta per salvaguardar els privilegis, llibres i papers del Concejo. La sala també era utilitzada per la justícia, per celebrar les audiències i, de vegades, era utilitzada com a presó de “persones notables”. La fornícula que hi ha a la façana està dedicada a sant Domingo de Guzmán (any 1722). Destaca a la façana una finestra de tradició i l’escut dels Alós amb una ala dins el rombe.
  • Capella Santa Victòria. (Barroc s. XVIII) Capella adossada a l’església de l’antic convent de San Telmo, actualment Auditori Municipal, construïda per albergar el cos incorrupte de santa Victòria, verge i màrtir. Els plànols de la capella són obra de l’arquitecte vinarossenc fra P. Gonell. El 21 d’agost de 1788, acabada ja la capella, es diposita el cos de la santa i les imatges venerades del Sant Crist de l’Hospital i del Natzarè. Destaca la reproducció d´un retaule ceràmic del segle XVIII.

  • Mercat municipal. (Eclèctic s.XX) El 1928, al solar on hi havia l’antic convent de San Telmo, van començar les obres de construcció de l’actual edifici del mercat, d’acord amb el projecte de l’arquitecte castellonenc F. Tomás Traver. El mercat municipal, de planta basilical, presenta les característiques pròpies de l’anomenada arquitectura del ferro, donant lloc a un espai ampli, lluminós i ben ventilat. Presenta una estructura formada per bigues de gelosia de ferro sobre columnes de fosa lleugeres i elegants amb capitells decorats amb motius vegetals geomètrics. Ha estat totalment restaurat l’any 2011. Destaca l’estructura de ferro sustentada per columnes esveltes amb capitells decorats amb motius vegetals estilitzats.
  • Ermita de Sant Gregori. Barroc s. XVIII) El 1779 el Gremi de Llauradors, fidels al vot que havien fet a sant Gregori, van construir una ermita en honor seu per haver-los lliurat d’una plaga de llagostes. El projecte arquitectònic, erigit a un quilòmetre de la ciutat, va ser obra del frare i arquitecte vinarossenc P. Gonell. L’ermita és de planta central i el cos del temple és una creu grega. Al retaule major, obra de J.B. Nicolau, veiem sant Abdó i sant Senén, ia la fornícula central sant Gregori. Hi ha dos retaules laterals pintats a la fresca dedicats a santa Rita de Casia ia sant Nicolau de Tolentino datats l’any 1799, igual que la resta de decoració pictòrica de l’interior. A l’interior, destaquen la volta recolzada sobre petxines del presbiteri i la decoració pictòrica del conjunt.

  • Santuari de la Misericòrdia. (s. XV-XVIII) L’existència d’una ermita en aquest indret ja va ser documentada al segle XV. L’edifici primitiu ha patit constants renovacions al llarg dels segles XVI i XVII, però el seu aspecte actual és degut a les transformacions del segle XVIII. El 1722 es construeix una nova nau, costejant els mariners el retaule dedicat a sant Sebastià i el gremi de pagesos va sufragar el de Sant Antoni. El 1733 es va contractar el nou retaule major que havia d’albergar la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia. A principis del segle XIX es va realitzar la decoració a la fresca de la volta. Hi destaquen els interessants conjunts ceràmics de l’interior atribuïts a la manufactura de l’Alcora (S. XVIII)
  • Casa Giner. (Modernista s. XX) La façana elegant, exuberant i colorista, ha convertit aquesta casa en un dels millors reflexos de la idiosincràsia burgesa i liberal del Vinaròs del primer quart del segle XX. Sobre el conjunt destaca la cantonada que dóna a la plaça Parroquial, amb una torre semisexempta, de base el·líptica, que acaba en una torre que estava rematada per una cúpula amb teulada metàl·lica sense tambor, avui desapareguda. Destaca la decoració d´estuc de la façana.
  • Església de Sant Telm – Auditori. (s. XVIII) L’església de l’exconvent de Sant Telmo, avui convertida a l’auditori municipal Wenceslau Ayguals d’Izco, és un edifici construït amb maçoneria i pedres angulars. La façana està al mig de dues torres campanar de base quadrada, de tres cossos que acaben en una balustrada. La porta, als peus del temple, és adintelada, amb un òcul central de maçoneria revocada que simula carreus. L’edifici és de planta rectangular i una sola nau dividida en quatre trams amb capelles laterals comunicades entre si. A l’exterior és visible la cúpula del creuer amb teules de color blau i blanc. Destaca la targeta amb l’emblema de Sant Agustí.
  • Casa Sendra. (Modernista x. XX) La decoració a la façana s’articula mitjançant rajoles disposades en fileres verticals, acompanyats d’aplacats, motllures en forma de claus musicals, plafons heràldics sobre llindes i balcons, i baranes amb dibuix de ramells florals. Destaca la decoració vegetal a la façana.

  • Casa Membrillera, (Renaixentista x. XVIII) Casa noble coneguda popularment com a “casa dels Membrillera” o de “les Coronels”. Aquesta casa presenta una planta baixa dentrada, planta noble i una barana amb cinc finestres amb arc de mig punt. A la façana, sobre una pedra, apareix gravat l’any 1652 al costat de la creu de Malta. L’escut heràldic que es troba sobre la porta d’entrada pertany a DJM. Febrer Calderón, marquès de Gironella (1828-1887), descendent de la família dels Febrer de la Torre. A l’interior de la casa s’ha volgut plasmar el passat econòmic del poble amb exposicions permanents sobre l’agricultura, el comerç, la indústria i la pesca.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Más información
Privacidad